#CINEMA >>> “Poesía precisa, la arquitectura de Lina Bo Bardi” (Dijous, 5 de març – 19h)

El proper dijous 5 de març a les 19.00 h, a la Sala polivalent de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de les Illes Balears (Carrer de l’Institut Balear, 5, 07012 Palma), es projectarà el documental “Poesía precisa, la arquitectura de Lina Bo Bardi” de Belinda Rukschcio. Àustria, 2014. 54 min. V.O.S.E. Entrada gratuïta.

Presentació i debat a càrrec de l’arquitecte Héctor Rangel.

Documental cedit i editat per la Fundación Arquia. El cartell ha estat dissenyat per Francisco Capacete, de 3r de Disseny de l’EASDIB.
unnamed

Lina Bo Bardi (1914-1992) és, sens dubte, una de les veus més singulars de l’arquitectura del segle xx. Des de la seva condició d’arquitecta al Brasil, un país, primer estranger, i després apassionadament propi, Bo Bardi va saber posar la modernitat estètica apresa en la seva Itàlia natal al servei del públic. Obres tan personals com la Casa de Vidre, el SESC Pompeia o el Teatre Oficina de São Paulo i la seva exuberant etapa a Salvador de Badia, marquen el millor llegat d’una trajectòria marcada per la llibertat i el desig d’independència. Aquest documental, mitjançant diferents entrevistes als seus col·laboradors més propers, imatges de projectes i evocacions del seu pensament, indaga dins la seva trajectòria i concepció de l’arquitectura. Estructurat en successives visites a alguns dels seus edificis, unes obres plenes de vida, populars i encara plenament vigents, s’evidencia el seu profund compromís amb la comunitat. Un quart de segle després de la seva desaparició, l’arquitectura de Lina Bo Bardi continua, avui, més present que mai. La frase «Soy arquitecta, ¡rompo muros!» defineix la seva actitud vital i professional.

Héctor Rangel (Caracas, 1971). Des de la seva època d’estudiant, participa activament en projectes de comunitats autogestionades en les quals va adquirir interès pels processos de col·laboració i participació per a la producció social de l’hàbitat. El seu interès per trobar sistemes eficients de construcció el va portar a cursar un màster en disseny estructural en la politècnica de Catalunya entre l’any 2002 i 2004. En 2007 es va incorporar com a membre de l’equip de suport tècnic del Movimento de Pobladores a Caracas i va participar en la coordinació del Pla Caracas Socialista, un programa d’organització i actuació d’escala municipal construït amb la participació de les pròpies comunitats. Entre els anys 2010 i 2016, va ser part de l’equip de la Dirección de Planificación de Caracas, on va participar en la formulació del pla d’habitatge nacional i després, com a gerent de projectes especials, va ser director local dels projectes per a l’Estació d’Autobusos de Caracas a Occident i de l’Estadi Nacional de Futbol, tots dos de Richard Rogers (RSH+P) i del Jardin de los Primeros Pasos, realitzat per Arquitectura Agronomia, el despatx de Teresa Galí-Izard i Jordi Nebot.
Des de 2015 participa com a investigador associat en el projecte Ciutats Híbrides de l’Escola Politècnica Federal de Lausanne, en el qual s’estudien processos de resistència popular enfront de la violència de l’expulsió i segregació urbana i participa en projectes de recerca i desenvolupament d’eines de col·laboració per a projectes d’arquitectura, disseny i construcció. És soci fundador del Laboratorio de l’Espacio Ocupado (Labeo) i d’Arquitectura + Resisténcia, un col·lectiu de recerca transdisciplinària.

Organitzen: Escola d’Art i Superior de Disseny de les Illes Balears, Fundación Arquia, Joves Arquitectes de Mallorca, Dones de Llevant i 39 escalons.